Aquest fet va marcar l'inici de Solanellas. Tornant al present i amb el primer relleu generacional, comprovem que l'essència de l'empresa continua sent la mateixa, però a qui trobem al capdavant? 

Dos dels fills del Sr. Solanellas, Pere i Joan Ramon, van agafar el relleu farà 15 anys. Avui tindràs l'oportunitat de conèixer-los una mica més amb una entrevista a Pere Solanellas. 

30 anys després de la creació de l’empresa es va obrir la secció de Cuines i Ferreteria. Quin va ser el motiu?  

En Joan Ramon va saber veure l’oportunitat i que hi havia futur en el sector de les cuines i, finalment, vam inaugurar el nou departament als anys 90.  

L’any 2000 va tenir lloc un moviment generalitzat entre tots els magatzems, ja que s’havia detectat que els professionals necessitaven productes de ferreteria. Teníem en ment crear aquesta secció, però ens faltava temps i coneixements fins que un contacte ens va dir que coneixia una persona capacitada per aquesta tasca. Es tractava del Francesc, que continua al nostre costat i al capdavant del departament.  

Com van ser els inicis? 

Ens centràvem a escoltar la clientela per adaptar-nos a les seves necessitats. En Francesc va tenir total llibertat a l’hora de planificar el material, decidir els articles de ferratges que compraríem i contactar amb els proveïdors. Les empreses van confiar plenament en nosaltres i, fins i tot, ens van oferir ajudes de finançament.  

El gran canvi va arribar el 2006 quan la secció es va traslladar del carrer Pisuerga a la carretera de Rubí perquè hi havia més espai i augment d’estoc.

Actualment, hem aconseguit convertir-nos en una empresa líder del sector i amb una línia de productes de marca pròpia gràcies a formar part del grup Nexo05, que també ens permet treballar amb els principals fabricants de ferreteria.  

Has fet referència al Joan Ramon, l’altre pilar fonamental de Solanellas. Com us complementeu? En què us diferencieu?  

Sempre dic que ell és el cervell gris. En Joan Ramon té les idees brillants i treballa en segona línia, dirigint el departament de Cuines i altres aspectes com la compra de maquinària, automòbils i vehicles industrials, així com tot el relacionat amb les noves instal·lacions.  

En el meu cas, dirigeixo la secció de Prefabricats i podríem dir que soc la cara visible quan s’han de solucionar temes que impliquen gerència, relacions amb els bancs, els clients i els proveïdors, i la resolució de conflictes d'àmbit intern.  

A quins reptes heu hagut de fer front al llarg dels anys?  

El que destacaria més és el tema de l’espai per emmagatzemar producte i tenir més estoc.  

L’any 1995 vam deixar els 3 magatzems del centre de Terrassa per anar a les nostres naus del carrer Pisuerga del Polígon de Santa Margarida. Immediatament després, vam fer una ampliació de 1.000 m2 i l’any 2006 vam adquirir la nau a la carretera de Rubí del Polígon de Can Guitard.  

Fa poc ha finalitzat la construcció d’una nova nau i comptem amb 3.000 m2 més.  

Com us va afectar la crisi econòmica del 2008?  

Va ser un dels moments més complicats que he viscut a l’empresa. Vam aprendre la importància de diversificar clients per no dependre del volum de compra d’un o de dos.  

Algunes empreses de la competència van tancar o prescindir d’una part de la plantilla. Nosaltres vam contractar comercials per augmentar el nombre de clients i el radi d’acció. Els esforços del personal i els que vam fer com a empresa ens van salvar.  

Aquesta crisi i la de la pandèmia són moments històrics que no oblidaré mai. Durant la Covid-19 ens vam adaptar a les mesures establertes pel Govern ràpidament. Va ser difícil perquè hi havia molta incertesa i desconeixement davant la situació, però en vam sortir reforçats amb clients nous perquè no ens va faltar material. 

Quins són els canvis més notables en la societat que us han impulsat a reinventar-vos?  

L’ofici de la fusteria ha passat de ser manual a necessitar la intervenció de les màquines, ja que el professional busca el producte semielaborat. Això va incidir en el fet que el nostre magatzem incorporés màquines seccionadores, cantejadores i de control numèric.  

També hi ha hagut canvis en el sector de les cuines. Abans només es venien les portes perquè els ebenistes fabricaven els mòduls de cuina, però des de fa anys venem mobles en kit i, així, el fuster només ha de muntar.  

Avui dia, no només es busca la funcionalitat, sinó també el disseny i la comoditat. Això ho aconseguim amb acabats càlids i acollidors en el parquet i amb elements decoratius, per exemple.  

La societat cada vegada està més compromesa amb la sostenibilitat. Quines pràctiques es duen a terme per conservar el medi ambient?  

D’una banda, comptem amb una empresa que recull els retalls de fusta i els envia a plantes de reciclatge on es trituren i donen una altra utilitat. I, d’altra banda, el meu pare va tenir la iniciativa d’instal·lar plaques fotovoltaiques quan pràcticament ningú ho feia. I, posteriorment, vam posar les d’autoconsum al 2021 i 2023.   

Des de fa 7 anys, tenim els certificats PEFC i FSC per garantir la cadena de custòdia i la traçabilitat de la fusta. Això vol dir que el material prové de boscos on es replanten els arbres tallats per evitar la desforestació descontrolada.  

Què opines de l'arribada de Solanellas a les xarxes socials?  

Fins ara no hem fet el pas per falta de personal especialitzat en aquest camp. Tot va començar amb el disseny de la pàgina web i, finalment, s’ha creat un equip amb persones enteses en la matèria que estan tirant endavant aquest projecte digital.  

És una feina que requereix temps, però confiem que serà una eina indispensable per posicionar-nos en la ment del nostre públic i més amb el relleu generacional.  

Com veus l’empresa d’aquí a 10 anys?  

És una pregunta difícil de respondre perquè el món és molt canviant, però et puc dir que volem continuar adaptant-nos i donant sortida a les necessitats dels professionals, treballant amb el producte de millor qualitat possible i atenció al client. Hem sabut estar pendents de les tendències i d’altres canvis en la societat per avançar-nos i oferir solucions a mida.  

Créixer és importantíssim, però tenim molt clar que mai no deixarem de banda el tracte proper i humà que oferim.